Per què tot és punt de trencar-se i per què Carme Carmona és a punt de ser alcaldessa de Cerdanyola
És la trencadissa. El fins aquí hem arribat. El “ho hem intentat i no ha pogut ser”. I, després, tots els partits a trucar a corre-cuita la Núria Ferrer perquè posi una pàgina de publicitat del partit al Cerdanyola al Dia. Dient què? “No fer el canvi ha estat culpa de l’altre, no meva”. Tacticismes que ja no valen per a res: no hi haurà majoria absoluta a la investidura i Carme Carmona (PSC) és a punt de tornar a ser alcaldessa.
Mentre dormim la mona de la victòria del Barça, Cerdanyola és al cap de carrer, al cul de sac i a punt d’esbotzar l’armari de la vaixella. El canvi es marceix i s’esvaeix mentre la ciutadania sua èbria d’Estrella Damm i vi barat de Can Costa.
Hi ha res més poètic per a certs governants?
Crèdit: CxC. L’assemblea va dir ‘sí’ a ERC, però ‘no’ a ICV. Era la ‘clàusula Buirac’
CxC, vaixell tallagels
Els partits de Cerdanyola duen dues setmanes de reunions entre les forces amb representació parlamentària. Compromís per Cerdanyola (CxC), al mascaró de proa, s’ha assegurat el ‘sí’ d’ICV a la investidura –el govern, ja veurem– i el d’ERC. Els roig-i-verds han adoptat una posició molt més procliu al canvi. En canvi, els republicans dubten. Mai no s’han refiat del CxC, a qui veuen immadurs. També temen deixar CiU fora del govern, perquè beuen dels mateixos votants. Per això, volen imposar Solà dos anys d’alcaldessa amb una operació quirúrgica (ho explicarem més endavant).
Abans, el 30 de maig, l’assemblea de CxC ha dit sí a un govern amb ERC, tot i que deixant ICV en guaret, amb suport des de fora. Aquesta darrera és la clàusula Buirac. El casal-bar exerceix una influència molt important sobre CxC, de la qual en parlarem en un altre post. CxC vira la proa cap al govern amb un document obert, que no és poc, donada la naturalesa caïnita i sovint sectària de la formació.
Unionisme incòlume
PP i Ciutadans juguen a l’hi poso la poteta, però no. Tots dos arriben a una posició d’abstenció, tot i que des d’inicis molt diferents, que denota quin tipus de partits són. Pocs dies després del 24-M, hi ha dues preses de contacte que no condueixen a res. La setmana següent, la darrera, els de Buenaño baixen al llot i esmenen el document d’investidura que el CxC envia a tots els partits. Prometen enviar una contra-proposta dimarts vinent, tot i que se sap que no donaran suport al binomi CxC-CUP.
Crèdit: Ciutadans. Els de María Valle van dir NS/NC primer, per dir ‘no’ després
Ciutadans juga a l’estètica. Els de María Valle (foto superior) es troben amb la comissió negociadora de CxC després del 24-M, en un clima de fredor. La setmana següent, i després de les pertinents trucades des de dalt de Fran Hervías, l’incansable secretari d’organització de C’s, els tres edils de la formació antinacionalista diuen a Escolà que no el votaran “porque va con la CUP”. Una jugada a la valenciana: em despenjo del canvi perquè hi ha els sobiranistes, encara que l’statu quo sigui pitjor.
Pax a Sant Ramon, drama a Sant Salvador
A CiU és Armand Riba qui pren la batuta i desborda Josep Grau, el cap de llista. El mòbil del consultor a IBM treu fum, car els tres edils dels convergents són necessaris per descavalcar Carmona. Els conservadors, trencats per la meitat, confien en Escolà d’entrada. Però s’ho han de pensar. La reunió de dijous 4 de juny va bé: compren la proposta d’investidura de CxC amb petites esmenes: economia i personal. Fins i tot no posen objeccions al tema Centre Direccional: “Primer analitzem el deute i abocadors i després ja veurem“, diuen. Això acabarà canviant.
Mentre, al carrer de Sant Salvador, impotència. El PSC de Cerdanyola ha trencat ponts amb tothom, i ni tan sols ICV, amb qui han governat intermitentment des de 1990, volen fer-los confiança. A una reunió amb ERC dissabte 30 de maig els ofereixen compartir l’alcaldia. Dos anys Carme Carmona i dos més Helena Solà. L’entrega total a ERC havia començat el 24-M a la nit, quan Carmona truca Solà i l’emplaça a una reunió immediata que no es produirà fins una setmana més tard. Els republicans els fan esperar: humiliació.
L’estratega dels socialdemòcrates, el defenestrat Victor Francos, té un pla B: deixar que governi CxC i cremar-lo a meitat de legislatura. Forjar una moció de censura i allunyar ERC de l’esquerra radical del CxC. Una jugada que compta amb l’aval de la sòciovergència nacional.
Crèdit: CxI. Grau, amb gavardina negra, patirà a l’ANC si CiU no facilita el canvi
Pressió sobre CiU
En aquest taulell, el sís d’ERC (4) i ICV (2) a CxC (5) ja fan fora Carmona (5). Amb un addendum: cal el vot de Josep Grau, Marc Costa i Encarna Linares (CiU) a la investidura del 13 de juny per arribar als 14/25. Els convergents noten la pressió al clatell: a una tempestuosa reunió de l’ANC dimecres 27 de maig se’ls amenaça amb el desterrament sobiranista si no faciliten el canvi. Hostis publicae. Hi ha ganivets esmolats i crits de les bases: CiU ho pagarà car si no fa Escolà alcalde. Ricard Domingo, coordinador local, ha de calmar els ànims.
L’ANC té influència sobre Josep Grau, que n’és membre, però menys sobre Armand Riba, que és qui remena les cireres a CiU. Riba sap que no té massa marge i té el mòbil ple de trucades perdudes de la Conselleria de Territori: és Santi Vila, que li fa saber que el Centre Direccional és un requisit sine qua non per cap govern. Amb tot, Riba, deixa que la pilota corri: sap jugar amb els tempos de la política local.
La maniobra d’ERC
ERC juga a sembrar nervis. Públicament, envia missatges que treballa per a un canvi (fotografia inferior). Privadament, vol un govern a quatre: CxC, ERC, ICV i CiU o res. Sense els convergents, diuen, ells no entren al govern. La proposta arriba de forma informal, primer, i de forma oficial, dijous 4 de juny.
ERC sap que això ho crema tot, que CxC mai no pactarà amb CiU. Escolà acordarà amb Grau la investidura i prou. De fet, CiU (amb qui el CxC s’hi ha reunit dijous 4 dues hores abans) mai no posa com a condició entrar a govern: el govern a quatre és un muntatge d’ERC per fer veure que negocia des d’una posició de força. “Si no, ens ho tombaran tot i ens desgastaran des de fora”, argumenten.
El contuberni de Sant Ramon
El contuberni de Sant Ramon esclata el dia següent, el 5 de juny. Aquell dia, CiU fa marxa enrere al suport a la investidura de CxC que ha promès dijous 4. Com? Envia un document on rectifica i diu als d’Escolà que el Centre Direccional i assumir el deute són principis imprescindibles (document inferior) quan, 24 hores abans, ho havia negat.
Crèdit: Document de CiU al qual hi ha tingut accès un Àtic a Banús
El document, que és un gir de 180º a la posició de CiU. Neix de la pressió que Santi Vila i ERC de Cerdanyola estan fent sobre Josep Grau. El conseller vol garantir el Direccional. Els republicans (com ja hem dit) juguen a fer veure que el tripartit CxC-ERC-ICV necessita CiU. Per, després, rectificar a l’últim moment i dir que han pagat un preu polític alt.
La posició d’ERC és poc ferma, perquè CxC mai no ho acceptarà: és una jugada de l’executiva ampliada d’ERC (mai no s’ha ratificat en assemblea) per arrancar de CxC la concessió d’Helena Solà d’alcaldessa de 2017-2019. “Nosaltres renunciem a l’estabilitat del govern a 14, però vosaltres deixeu l’Helena manar del 2017 al 2019“. Joc de Trons.
Gestionant la bomba
Però tornem a la bomba de Josep Grau amb el Centre Direccional (CD). Divendres mateix, el Compromís mou fitxa i truca Íñigo Enterria (ERC), l’opositor més visible al CD dels republicans. L’advocat diu que “posarà pressió” sobre CiU, però no concreta.
En qualsevol cas, la pinça a CiU ha provocat, al seu torn, que CxC quedi acorralat: o accepta el Direccional o Carmona serà alcaldessa.
En aquest puzzle, la pressió d’ERC amb el govern a quatre és menys necessària: es consigna que l’assemblea dels republicans no l’ha aprovat, i que tot és una jugada del grup de regidors per forçar els nervis del CxC. L’objectiu? Una guerra de posicions per fer Helena Solà alcaldessa els dos darrers anys, una prebenda que, precisament, el PSC els ha ofert si s’abstenen a la investidura d’Escolà.
Crèdit: ERC. El ‘govern a quatre’ de Solà (d) l’ha aprovat l’executiva, però no l’assemblea
Setmana trepidant
L’Estat actual de les coses és d’una tensió extrema. El PSC (5) no s’ha garantit cap suport i CxC (5), només el d’un dels tres partits que necessita: ICV. ERC segueix enrocada a fer un govern a quatre amb CiU, mentre CiU, al seu torn, no es mou del ‘Direccional o Carmona alcaldessa‘ que va parir el contuberni de Sant Ramon divendres 5 de juny. Una operació que va néixer d’una trucada a Josep Grau. La pregunta és: va ser Santi Vila qui va trucar Josep Grau de motu propi, o va forçar ERC aquesta trucada? Cal recordar que si ERC no “renuncia” a CiU a l’últim moment, no té posició de força.
Crèdit: ERC. La comissió negociadora d’Esquerra ha ‘imposat’ el govern amb CiU.
Durant els propers dies es reproduïran els contactes, hi haurà moviments importants, i es descobrirà que el trumfo d’ERC, el govern a quatre, és un artefacte de Solà-Mallèn-Enterria-Turón amb Pasamonte de convidada i sense l’aval de l’assemblea local. També es veurà si CiU està tan collada per Santi Vila com sembla, o la bomba del 5 de juny, en efecte, s’ha cuinat entre quadres dels dos partits de Sant Ramon.
Massa d’hora
Des de Banús entenem que la pressió del Direccional a CiU és, en part, verídica: Santi Vila ha assumit personalment el desenvolupament del projecte urbanístic, fins al punt que ha cortcircuitat Felip Puig: l’exconseller d’Interior, ara a Empresa i Ocupació, no parla del tema i s’ha doblegat a la voluntat del figuerenc. A més, el projecte el comanda Damià Calvet, director de l’INCASÒL, que era un home de Puig. El conseller santcugatenc ha estat derrotat pel valido d’Ana Pastor a Catalunya. Per Vila –i pels bancs amb actius immobilitzats a la zona, sobretot el Sabadell– el Direccional s’ha de fer costi el que costi, encara que sigui incendiant el votant tipus de CiU: els comerciants.
Amb tot, a CiU de Cerdanyola, l’exigència del Direccional arriba massa d’hora (a una investidura) i després d’haver dit a CxC que l’assumpte no seria un obstacle per investir Escolà. En quina posició deixa això Josep Grau, que es va comprometre personalment amb l’activista?
Infartant
Aquesta serà una setmana d’infart, on les pressions internes a ERC i CiU seran monstruoses. Hi haurà dos factors que faran decantar la balança: 1) si Josep Grau pot domar una CiU trencada internament i imposar el sí que va donar a Escolà abans del contuberni de Sant Ramon i 2) si l’assemblea local d’ERC desmunta el govern a quatre amb CiU que ha ideat el comitè negociador com a carta per a investir CxC.
Si aquests dos factors es conjuminen, hi haurà canvi. Si un dels dos falla, Carmona serà alcaldessa el 13 de juny.
Tot això és el que passarà mentre dormim la mona del Barça, i, des de Banús, aguantem aquesta calitja estival que tot just acaba de començar.
Un Àtic a Banús 