El com i el què no t’han explicat d’unes eleccions dramàtiques a la vila
Era un divendres calorós. La intelligentsia del PSC de Cerdanyola dissenya l’acte de final de campanya. Res de l’altre món: un Pere Navarro rescatat de l’ostracisme a una tarima davant la seu del partit. No cal esmerçar-hi massa esforços: el gathering important del partit ha estat dues setmanes abans: la Festa de la Rosa el 10 de maig al Bosc Tancat, on hi ha parlat l’exministra Carme Chacón, Esther Niubó, portaveu del PSC català, Carme Carmona, alcaldessa sortint i el ja cèlebre alcaldable del PSC de Cerdanyola per Crespià. Allí s’hi han ajuntat els cercles, càrrecs orgànics i la xarxa clientelar que el PSC ha teixit durant dècades a la ciutat. 
Crèdit: PSC de Cerdanyola
Divendres 22, però, la partida és una altra. Es juga a la Casa de la Vila, diuen fonts coneixedores. Carmona, el seu cap de gabinet, Marc Mellado i Jordi Jorba, Community Manager a l’Ajuntament, dissenyen l’embustiada de propaganda institucional on s’hi prometen ajudes pel pagament de l’IBI. Ho fan d’esquenes al partit. No ho saben ni Víctor Francos, primer tinent d’Alcalde ni el tercer, Francisco ‘Paco’ Ortiz, afegeixen les mateixes veus.
Per què? La campanya ha estat un desastre. Numèricament la més concorreguda, el PSC s’ha quedat sense cercles concèntrics: no mossega vot enlloc més que els fidels i una mica al PP. A més, es preveu una mobilització de vot jove que pot tombar el resultat. Mellado activa les sirenes de bombardeig al parc dels tubs.
El full volant es comença a repartir al matí de divendres, dos dies abans de que obrin els col·legis electorals. A les 10:00 hores, ERC detecta la jugada i comença a fer telefonades a la resta de partits de l’oposició. L’operació acaba en denúncia davant la Junta Electoral i comunicat públic de totes les forces de l’oposició menys Ciutadans i el PENN.
Crèdit: Josep Àngel Guimerà
Amb tot, el full ja s’ha repartit a tres barris estratègics pel PSC, un dels quals és Banús, la seu del nostre àtic. El partit caurà menys en algunes taules a aquest barri.
Conseqüència de l’operació? Sigui el que sigui, no serà la darrera acció a la desesperada del PSC, que veu el juggernaut bípede de CxC-ERC massa aprop de furtar-li la vara d’alcalde.
Col·lapse
Diumenge electoral. Carme Carmona fa el recorregut per les taules amb cara de funeral i en permanent contacte telefònic amb un alt càrrec del PSC local. Una de les trucades que rep és per avisar-la que apoderats del CxC estan explicant a la gent que vol votar Podemos que no hi ha aital papereta, sino que part de la formació els ha donat suport a ells.
Strictu sensu, no és cap mentida: el número 5 de la llista és una de les figures locals de Podemos i acabarà sortint escollit. Però l’alcaldessa sortint contraataca i amenaça CxC amb una denúncia davant l’autoritat electoral. La denúncia la comparteix la gent a peu d’urna del PSC local (foto inferior).
Sigui el que sigui, els nervis al carrer de Sant Salvador són totals: es veuen fora del consistori.
L’angoixa, es diu als cenacles locals, havien començat abans. El PSOE temia una operació ANC all in, és a dir, un pacte ERC-CxC-ICV-CiU en clau sobiranista que els furtés la cadira. Per això, els de Carmona llencen missatges antiindependentistes durant la campanya: volen mobilitzar els seus i activar el vot antiestelada per capgirar les enquestes. Que vingui Chacón a la Festa de la Rosa no és casualitat. Al PSC, tot i que estigui a l’UCI, mai no hi ha casualitats.
Crèdit: @Palas4
Comptat i debatut, el partit aguantarà per una taula electoral a Fontetes i dues a Banús. Ha guanyat per 28 vots. Mai no sabrem si l’operació tripartita dissenyada per Carmona, Jorba i Mellado, segons les fonts consultades, ha estat el factor decisiu que ha inclinat la balança. O ho ha estat l’Operació AntiEstelada.
En qualsevol cas, el col·lapse del PSC de Cerdanyola tindrà dos actes. No un, com moltes ments conspiratòries a ERC i CxC esperaven.
Tsunami Compromís?
Precisament, Compromís per Cerdanyola (CxC) és el guanyador moral del 24M. Però que ningú no s’empassi l’efecte Tsunami. El partit ha obtingut vot prestat a diverses meses, ha patit una campanya tempestuosa i, a més, ha fregat la guerra total amb Podemos durant la campanya.
Situem-nos. Som a diumenge 17 de maig, a l’equador de campanya. El compte de les xarxes socials d’un nucli local de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) publica un post incendiari: el missatge és nítid: el CxC fa servir imatges nostres, quan la PAH és apartidista. El comunicat corre com la pólvora i diversos membres aposten per interrompre el proper acte electoral del CxC, que és el de final de campanya, del 22 de maig als Jardins del Museu de Ca N’Ortadó. Hi ha marató de trucades telefòniques entre Cerdanyola i Ripollet, i el missatge a les xarxes s’esborra. CxC, però, és obligat a retirar el vídeo de campanya durant unes hores, perquè sí, hi surten dos membres de la PAH locals que van a la llista.
Què ha passat?
El joc brut de Podemos
Com vam explicar a un post anterior, Podemos Cerdanyola s’ha partit en dos. El motiu? Confluir o no amb les forces de l’esquerra local (bàsicament CxC) o no fer-ho. L’opció de no fer-ho va guanyar, però la pròpia incapacitat va condemnar la secció local a no bastir una llista: no van arribar-hi a temps.
Ara, el cercle està dividit, el secretari general ha dimitit i, hores d’ara, l’agrupació continua inoperativa. Tant se val. Hi haurà tres accions de boicot al CxC, una d’aquestes vehiculada via la PAH que s’ha alineat amb Podemos (l’altra part de la plataforma és fidel a CxC).
La primera és el missatge esmentat a les xarxes condemnant l’ús de símbols. L’operació la gesta Podemos Cerdanyola, que activarà la PAH fidel (el nucli de Ripollet, bàsicament) dient-los que a CxC hi ha gent utilitzant els seus símbols. La PAH-Podemos fa la resta i carrega contra CxC. La segona, serà repartir fulls volants davant d’una parada de CxC, alertant que Podemos no es presenta. L’acció passa davant d’una carpa instal·lada a la plaça Abat Oliba.
La tercera acció es farà des del compte oficial de Podemos Cerdanyola, que, en plena jornada electoral, irromp recordant que “Podemos no es presenta”. El post provoca un devessall de crítiques (inclús de propis militants de la secció local), pero no arriba mai a esborrar-se.
Crèdit: Podemos Cerdanyola
Els resultats són un míssil a la línia de flotació de la denostada secció local de Podemos.
El CxC fa valer el seu muscle electoral i, de pas, sembra dubtes dins de Podemos, el sector més antiCxC del qual sempre havia defensat que els d’Escolà eren un “banda”.
La “banda” d’Escolà, a l’últim, els ha arrabassat vots als barris clau i ha demostrat que sí que era la confluència que el primer secretariat de Podemos defensava. I, a més, un regidor seu ha sortit per un partit rival. Es pot perdre per una golejada més gran?
Victòria amarga d’ERC
ERC de Cerdanyola ha fet la millor campanya a la vila. I, probablement, duien la millor llista dels deu partits que volien governar. Els republicans aspiraven a guanyar i el resultat és una victòria amarga: han crescut un 153% però han quedat tercers amb 3.772 vots, quasi mil menys que el doble empat PSC-CxC. La posició és just la que ERC no volia: els de l’Helena Solà es postul·laven al segon lloc per sumar amb CiU i ICV i aconseguir que el CxC no bloquejés el canvi. ERC domina la comunicació millor que ningú al poble i sabien que els de l’Escolà no podrien dir “no” a un canvi a la plaça d’Abat Oliba.
Crèdit: ERC de Cerdanyola
Però el taulell de vots és exactament el contrari: CxC és ara el canvi i ERC s’hi ha de sumar. De fet, CxC es va anotar la primera victòria sobre els republicans quan es va assegurar la presència de la número dos a la llista, Elvira Vila, a qui ERC havia temptat. Desconeixem si durant la reunió amb la ponentina es va apel·lar als ascendents d’aquesta mestra d’anglès i activista, que sí que són republicans.
Els sobiranistes prenen Santa Clara
Quan llegiu aquest missatge, ben aprop de l’Àtic a Banús ja hauran començat les negociacions per formar el govern CxC-ERC amb el sí de ICV i CiU per investir Carles Escolà alcalde. La predisposició no ha estat sempre aquesta.
Una setmana abans de les eleccions, el PSC fa córrer un rumor. Quatre partits, entre els quals hi ha representants de tots els esmentats més amunt, s’haurien reunit al voltant d’una taula d’un conegut bar del poble. L’objectiu és acordar un “cordó sanitari” contra el PSC, PP i C’s: és a dir, que governi qui sigui, menys els unionistes. Tot plegat auspiciat per l’ANC local.
El cordó sanitari és mentida. El que sí que és cert que la predisposició inicial de tothom és no pactar amb el CxC. Ningú els veu preparats per governar, asseguren fonts solvents. Però l’objectiu de la intoxicació del PSC no és anorrear el CxC, és el mateix que portar Carme Chacón a la Festa de la Rosa: atiar la por a l’estelada per evitar perdre l’alcaldia.
Malgrat aixo, dos dels assistents a la no-reunió (ICV i CiU) perden regidors. Els primers, amb una llista fluixa, pateixen una crisi tipus Marina Pibernat a meitat de campanya quan descobreix que el seu número 9 envia, pressumptament, comentaris antisemites.
Els segons cedeixen 500 vots, un 16% menys que el 2011. No és els càstigs més grans que han patit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’efecte Josep Grau ha funcionat, i han invisibilitzat la ruptura amb Unió Democràtica, cedint només mig miler de vots, principalment, a ERC.
Dénouement
Els mitjans sobiranistes, un dia després de les eleccions, ja anunciaven que “la CUP governarà a Cerdanyola”. Això no és així, i entronca amb la tendència naïf i infantil d’una part dels sobiranisme processista. CxC ha crescut un 145% activant el “vot CUP”, el vot Podemos i el vot jove, que ha participat més. L’èxit del CxC cal cercar-lo al fet de saber cavalcar dues tendències de vot a l’alça: la CUP (el sobiranista emprenyat, imatge inferior) i el vot Podemos (el ciutadà emprenyat que no té la independència com a prioritat). 
Crèdit: CUP de Cerdanyola
Si tot va com diuen les fonts, Escolà serà alcalde i, per fi, farà pensar a algú del PSC que potser, ara sí, cal buscar feina al sector privat. “No els queda massa més”, asseguren veus properes als quadres del PSC.
Que ningú no s’equivoqui, però. Les negociacions seran dures i posaran sobre la taula línies vermelles que el CxC pretenia no creuar. ERC te millor mà a la jugada: gent més preparada i una llista per governar. El CxC té el suport social i la narrativa del canvi. Des de Banús estant, veurem com acaba tot i farem de controllers, només faltaria.
Sigui el que sigui, Cerdanyola va mirar a l’abisme el 24-M. Com a mínim, la Cerdanyola tal com l’havíem conegut: el PSC és qui mana, la política local depèn de trucades de les seus de Barcelona i l’agenda pivota entorn de la generació de quadres nascuda i bressolada al carrer de Sant Salvador. Una generació que, com vam veure el 22 de maig, també comet errades de principiant.
Un Àtic a Banús 