Post d’urgència: la cagaradeta del PSC de Cerdanyola

Com i perquè algú de la JSC local va acabar de candidat a alcalde al Pla de l’Estany

Va ser en una conversa entre l’alcalde i Ana Rodà. La segona es presenta enguany com a cap de llista d’Acord Municipal a Crespià, la marca blanca d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) allà on els republicans no poden o volen bastir una llista, que cada cop és a menys llocs. Rodà substitueix la treballadora social Marta Ballester com a punta de llança dels sobiranistes al municipi. El primer edil Francesc Xavier Bosch no substitueix ningú: n’és alcalde des de 1995. “Qui hi ha a la llista fantasma d’aquest any?” li va ventar la també cap de la colla gegantera. “Els socialistes. Algú, un noi de per allà Barcelona, crec”, li va respondre la primera autoritat i també expert en balística.

Aquest “noi de per allà” no era cap altre que A.R.H. El nom és conegut, però no el reproduïrem per no indexar-lo a Google. No ho mereix. Més endavant diré perquè. De Banús estant no es veu Crespià, però sí les maquinacions del PSC de Cerdanyola. La formació ha decidit enviar un dels seus –concretament, algú que ha ocupat diversos càrrecs a la JSC–a cobrir una llista al Pla de l’Estany, una comarca que engany és especialment dura pels partits no independentistes.

           Crespià aprovarà inicialment el POUM la propera legislatura. El PSC de Cerdanyola hi podria contribuir

No és que no ho fos abans. Crespià ha tingut llistes fantasma des de 1995. Tothom, i quan diem tothom, hi incloem PSC, PP, ERC i ICV, hi han presentat candidats que no viuen a la localitat.

Tornem al Vallès. L’operació la auspicia Antoni Fogué, ara secretari de Política Municipal del PSC i, abans, per abreviar-ho, TOT. Tot incloent-hi President delegat de l’Àrea de Govern Local de Santa Coloma amb Bartomeu Muñoz d’alcalde, abans que el colomenc fos investigat per pressumptes pràctiques corruptes en el marc de la trama Pretòria. No és fer res nou: agafar militants d’aquí i col·locar-los allà. Fogué té una cicerone al Vallès Sud: Montserrat Montiel, secretària d’organització de la Federació. Des de Banús estant entenem que és Montiel qui aborda A.R.H. i li proposa fer el de sempre: figurar aquí o allà sense que es noti massa.

Per què?

Per 1. Guanyar vots addicionals que a pobles petits poden ser 3, 10 o 240, però sempre van bé per la subvenció. 2. Ponderar vots per partit judicial a les Diputacions (també als consells comarcals, però això són escurrialles) 3. Aconseguir el 50+1 de llistes per província que permet gastar més i pagar la campanya arreu (en el cas del PSC on fa falta: a l’Àrea Metropolitana) 4. Muscular el missatge mediàtic que el PSC manté llistes, tot i que sigui fals i amagui el partit ha perdut gairebé el 50% de les agrupacions locals en els darrers anys.

A.R.H. no és cap culpable. És una de les víctimes del 25% de llistes fantasma que té el PSC. La responsabilitat no recau sobre aquest pràcticum d’Ambientals d’una coneguda universitat. Algú a qui havien exclòs de la llista local del PSC, per, potser,el seu suport a Laia Bonet a les primàries a alcaldable a les municipals de Barcelona. El PSC es pot estar desintegrant, però no perdona.

Sigui quin sigui el motiu, A. cau de la llista i deixa pas al més tunejable Carlos Cordón. L’arquitecte a Ikea sortirà escollit i sona com a relleu de Víctor Francos com a lloctinent de l’alcaldessa. Al capdavall, hom ha de confiar en qui du els comptes.

Jahvé al carrer Torrent

El propi Francos és un altre dels responsables polítics del linxament mediàtic de l’A.. Com a primer secretari del PSC a Cerdanyola encara no ha piulat –potser pel seu gatell fàcil amb els comptes oficials– sobre l’assumpte. Ha deixat cremar el jove militant en una actitud impròpia d’algú a qui les joventuts del partit admiren.

L’espasa de Damocles també penja sobre Xavier Mir, primer secretari de la JSC de Cerdanyola i incapaç el passat 29 de març d’impedir l’esquinçament de l’organització juvenil a la comarca en una subfederació. Des que el Diari de Girona va esbombar la col·locació exprès de n’A., Mir ha piulat sobre la nau New Horizons de la NASA, però en canvi no ha dit res de com a un dels seus l’han arrossegat via ex-president de la Diputació a l’altar dels sacrificis.

Comptat i debatut, el cas Cerdanyola és un cagaradeta. Res dimensionable a les responsabilitats polítiques preses per altra gent a, per exemple, el departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. És, però, la cagaradeta del PSC de Cerdanyola. I el diable, com a tants altres llocs, és als petits detalls.