Tot el que no t’explicaran –i vols saber– sobre com i perquè ha explotat el Cercle
Podem Cerdanyola El Breu. Si tingués nom de rei, aquest seria el títol d’un dels partits mes exigus de la història política local. Des que es va presentar oficialment el 30 de juny de 2014 a Cerdanyola, la formació ha fet tota la paràbola: pujar com l’escuma per després caure al fangar, al mata-degolla, al j’accuse. En 10 mesos: de tsunami polític a inoperància política més incapacitat d’assolir un punt òptim d’entesa. Demostració que vol substituir un segment de la política local –que no ho ha fet gens bé, com amb les amortitzacions de deute — per un altre segment que no ha demostrat res de res.
Comencem pels errors de molts. Abans que es comenci a brandar el mot “casta“. O pitjor, el de “manipulados por la tevetrés“. Molts n’han estat crítics. Massa crítics, segur. Blasmant Podem, quan es va demostrar que van obrir una finestra d’oportunitat a l’Estat espanyol. Molts en van desconfiar, potser massa. Haver empès amb Podemos, com van defensar alguns autors, podria haver eixamplat un procés constituent. Ho van tenir a prop, com testimonien les enquestes de desembre de 2014 a gener de 2015.
Crèdit: ObSERvatorio
El fet és que la finestra, hores d’ara, ja s’ha clos. Podem ja no té la força (perd el 10% dels suport projectat en quatre mesos), ni el discurs, ni el que compta a unes eleccions: els vots. Passa de primera a quarta força política en projecció de vot a nivell estatal. Podemos perd pistonada, perd el centre, un centre que ara colonitza una altra formació —segons les enquestes— que ni és jove ni és d’esquerres. Tots sabem de qui parlem.
Crèdit: Lluís Orriols
L’errada inicial, per tant, és ara demodé: Podemos és on era abans que alguns l’espifiessin: al bloqueig polític, a la minoria a nivell estatal. Al no canviar res de res.
Més. Podem podia també haver canviat Catalunya. Podia haver enterrat el Pujolisme i el Soléturisme, dues cares de la mateixa moneda. Fer net a la Generalitat i a les capes de poder municipal: ajuntaments, AMB, Diputacions. Confegir una coalició que pivotés sobre un canvi constituent (com ha signat Guanyem a Badalona) que, si no començava a Espanya (com ara diuen les enquestes), començaria a Catalunya, on sí que hi ha aquesta finestra de canvi, diu el CEO. No ha estat així. Podem Catalunya ha defensat un referèndum pactat pel problema territorial que, a tenor de les preferències d’organització territorial dels espanyols, ni hi és ni se l’espera. En altres paraules: només hi ha federalistes a Catalunya. Si no hi ha canvi a Madrid, que no n’hi hagi aquí.
Pero, qui són?
Passem al poble. Podemos va fer unes primàries reeixides. Hi van concórrer dues candidatures.L’una volia confluir amb les esquerres ja existents, amb activistes d’acreditada solvència. L’altra no. Podemos va mobilitzar més de 300 persones, que per una activitat política a Cerdanyola no està gens malament. Dos-cents vots menys que a les primàries d’ICV, que té representació municipal i que va recollir 1.200 sufragis més que ells a les eleccions europees de 2014, les darreres consultables.
Constituït el cercle el gener, Podem es posa a fer feina. Però té tres problemes:
1) La presència d’un activista polític que ha demostrat a bastament la seva toxicitat. Que recorre a la repressió patida per una dictadura, quan a Cerdanyola hi ha gent que ha estat a la presó, o ha patit una repressió ferotge, i mai n’ha fet bandera. “Yo fui reprimido por X”. Com vostè, molta altra gent. Els darrers, cinc joves del poble, que mai en faran bandera per ser candidats a res. Ni a presidir un Consell Ciutadà.
Un projecte polític no reposa sobre el passat de ningú, sinó sobre les potencialitats i la capacitat de tracció –combinada amb la de la resta– per accionar el canvi polític.
Aquesta persona va torpedinar el el primer intent seriós de confluència: Guanyem Cerdanyola (foto inferior). Va insistir en una candidatura ciutadana, vehiculada en Agrupació d’Electors, creada de zero.
Crèdit: Cerdanyola Informa
L’activista local va dissenyar una unitat popular al poble que eren ell i un grup reduït que venia del que quedava de Procés Constituent. El trio advocava per començar de zero amb una candidatura que conjuminés “associacions“. No volien una coalició de marques. Guanyem Cerdanyola, per boca del Secretari General de Podem Cerdanyola, eren “vella política”. Però, què és doncs la “nova política”?
“Què hi passa, al Centre Direccional?”
La frase no és meva. És la pregunta d’un membre destacat de Podem Cerdanyola durant una reunió de cert nivell amb un partit polític amb capacitat de guanyar l’alcaldia a Cerdanyola. Il·lustra el segon problema de Podem:
2)La mandra a l’hora de fer una anàlisi de què necessita Cerdanyola. I no només això, que és subsanable (tothom en pot aprendre: l’esquerra treballa en codi obert), sinó entestar-se a transposar un programa estatal (“casta“, “nuevo por lo viejo“) a nivell local. El nou pel nou. La “nova política” va resultar ser només això: la novetat. No calia escoltar Cerdanyola ni saber què necessita la ciutadania. Infantilitzant-la.
Encara és l’hora que Podem Cerdanyola faci una proposta realitzable. Les propostes del Cercle Ciutadà guanyador eren moltes. N’agafo dues.
- Auditar el deute municipal des de la UAB (Amb quin control? Qui els paga? Quins professors? De quines disciplines? Amb quins criteris? Amb voluntat consultiva o vinculants? Per què la UAB i no la UB, que té economistes de més prestigi?), i el més important, per fer què? (No pagar- lo? Pagar-ne uns trams? Allargar els terminis d’amortització? No pagar el préstec a proveïdors de l’ICO però sí el financer? Retenir els tributs de l’organisme recaptatori de la Diputació? Prendre’ls per la força? Crear una agència pròpia de recaptació local?)
- Fundar una televisió pública a Cerdanyola. Només mirant com ha acabat TV l’Hospitalet, per exemple, n’hi ha prou per avaluar la proposta. Les televisions locals, per desgràcia, han passat a millor vida al país. Desconeixement del panorama audiovisual actual.
“Què hi passa, al Centre Direccional” revela el que molts temien: que Podem Cerdanyola no té discurs propi: n’importa d’aliè, filtrat des de TV, ràdios i xarxes socials que radien els missatges de la gens descentralitzada (ni descentralitzadora) direcció del partit. Qui és la “casta local” (veure punt 3er aquí)?. Els Truyols? Els Sugranyes? Els Grau? Els Toro? Els veins i veïnes de Bellaterra? Els quadres d’ICV de Cerdanyola —alguns investigats i d’altres imputats— amb qui Podem defensava confluir a les municipals?
De totes maneres, i fent d’equilibrista, Podem Cerdanyola fa política. El 14 de gener es troba amb ICV-EUiA i el 16 de gener ho fa amb Compromís amb Cerdanyola. En aquesta darrera trobada defensa la conveniència d’una “candidatura ciutadana”. Musculats per la marca, Podem vol fer de paraigua d’una agrupació d’electors. Desestimen Guanyem, car és “vella política (sic).
L’estratègia no qualla. Les esquerres del poble els diuen ‘no’. Fins i tot ICV, que a molts altres llocs (Barcelona, Terrassa) s’ha amagat rere Podem per no desaparèixer, li dóna carabasses. El Cercle de Cerdanyola els planteja sortir del govern municipal a la reunió del 14 de gener. A quatre mesos de les eleccions. Un suïcidi sobreactuat dels roig-i-verds que ICV-EUiA, amb bon criteri, no accepta.
També hi ha una reunió amb ERC, on s’hi fa palesa la divisió. Podemos no domina l’agenda local, i els candidats republicans, asseguren fonts ben informades, els recomanen que s’estudiïn els temes abans de criticar els “polítics professionals”. Surten de la reunió apallissats dialècticament. Amb ERC, n’hi haurà una segona, de reunió, a la que els republicans demanaran suport però Podem Cerdanyola, teledirigits per la direcció catalana, el rebutjarà donar.
El següent, Podem tira pel dret. Convoca una trobada el 28 de gener, amb molt bona assistència, però que acaba amb els plats pel cap: plouen retrets entre ICV i CxC, i queda palès que: 1)O bé Podem Cerdanyola fa la seva “candidatura ciutadana” abans del 20 d’abril o bé 2)Serà incapaç d’aglutinar les esquerres que ja existeixen. Amb tot, es proposen construir un codi ètic i programa en un mes: el 24 de febrer ha d’estar llest.
Implosió
El mes de febrer explota tot: tensionat pels esforços ingents, el Cercle es trenca. L’oposició interna a confluir amb les esquerres en culpa el CxC. Diu que han fet “intrusisme”. La direcció local, excepte pel petit grup abans esmentat, imposa la confluència amb CxC. Les ordres arriben del Consell Ciutadà de Podem Catalunya. “Podem Cerdanyola no pot quedar fora de les municipals”, els transmeten.
Mentre, intramurs, el grupuscle que maniobra a esquenes del Secretari General contacta amb Marc Llaó i Juanjo Cáceres, els responsables d’organització de Podem Catalunya que volten pel país fent exactament això; recomposant la trencadissa a cercles com Sabadell, Gavà, L’Hospitalet, Badalona o la mateixa Cerdanyola, entre d’altres.
La dimissió del Secretari General del Cercle, desautoritzat pels moviments a les seves esquenes, es substancia el 26 de febrer, dos dies després del límit per presentar un codi ètic i un programa. En aquell moment, Podem Cerdanyola du sis setmanes sense posar-se d’acord amb qui ha de confluir i com. Beatriz Rilova, oficialista a la direcció nacional de Podem Catalunya, demana al Secretari General que torni al seu lloc. Aquest s’hi nega.
El 6 de març hi ha una reunió de mediació, on hi acudeix Juanjo Cáceres, de la direcció a Catalunya. Constata la divisió entre els partidaris de confluir amb el CxC i els de no fer-ho. El Secretari General sortint no pot imposar la seva autoritat, car segueix tenint una doble oposició: la candidatura perdedora i l’oposició interna al seu propi equip. Mentre, s’escola el temps per constituir una agrupació d’electors. Calen 1.500 avals que Podem Cerdanyola no té, i hi ha un límit: el 20 d’abril, segons la LOREG.
Crèdit: Cerdanyola Informa
L’esquerda es fa més grossa. Un i altre sector envien cartes al Consell Ciutadà català perque mediï. També hi ha un escrit a la Comissió de Garanties. Les missives acaben amb un e-mail (18 de març) que no es mulla: a nivell nacional els suggereixen que facin el que creguin, però que valorin l’opció CxC.
En aquell moment, el grup que ha bloquejat la confluència amb CxC recorre a la darrera bala: “El Compromís és l’estelada”. “Us faran a tots independentistes”, amenaçen. Juguen la carta de la por a la CUP.
El 20 de març dimiteix el que queda de Consell Ciutadà a nivell local. No ha pogut confegir la “candidatura ciutadana” que va proposar el 28-G. I ha estat desautoritzat per donar suport a CxC. I tot això, entre acusacions d’intrusisme. Trencadissa total.
Marca, Marca, Marca
Què ha passat a Podem Cerdanyola? La ruptura per confluir o no amb CxC podria despistar. El problema és molt més de fons: Podem Cerdanyola només té marca. Ha demostrat la seva incapacitat per fer política perquè és una coalició d’interessos divergents. Ni el CxC, ni ERC, ni CiU, per dir tres partits de Cerdanyola que han passat crisis polítiques gravíssimes en els darrers temps, han actuat de forma tan maldestre. Les han resolt amb discreció i autoritat. Comme il faut.
Conseqüentment, Podem Cerdanyola ha patit l’error número 3)
3)La manca de disciplina militant. Els incentius per treballar a Podem, sovint, són el “que hay de lo mío” i l’enuig. L’enuig no és motor de res, i menys en política.
La manca de disciplina s’ha visualitzat en tres direccions:
1)L’esfondrament del Consell Ciutadà per una gestió pèsima del conflicte sobre la formació duna candidatura.
2) La fuga d’informació constant cap a les wikis públiques.
3) La pugna soterrada pel suport dels òrgans de mediació nacionals.
La 2) i la 3) han alimentat la principal, la conseqüència 1). El punt de ruptura ha estat confluir, o no, amb el Compromís per Cerdanyola (CxC). Una part de la candidatura guanyadora ho volia, una altra part, encapçalada per un activista i el que queda del Procés Constituent al poble –que no és massa ni té quadres formats–, no. La candidatura perdedora també s’hi oposava. No hi havia acord ni entre els mateixos pols d’afinitat. Davant d’això, només queda una cola que els mantingui adherits: la marca.
I ara, què?
Podem, com a tal, no ha donat suport a CxC. Ni tampoc a ERC i ICV, que també els han anat a cercar, sense èxit. Els primers s’han nodrit d’independents i els segons, de MÉS i del que queda del Procés Constituent, que, com hem dit, no és massa.
Podem està sol i és testimonial. El comunicat del 26 d’abril ho evidencia: Podem Cerdanyola ha integrat el Procés Constituent, un altre maelstrom basat en l’improvització i el culte a la personalitat. I prou. Aquest, i organitzar un desplaçament a la Marxa del 31 de gener a Madrid són els únics èxits polítics. Podem Cerdanyola vol aportar a les eleccions autonòmiques i generals del 27 de setembre i de finals d’any, diu el darrer comunicat del 26 d’abril.
Però, com diu aquell, no importa com de ràpid caminem, sinó quina petjada deixem.I quina petjada ha deixat Podem Cerdanyola, desde la seva incepció el juny de 2014?
Un Àtic a Banús 