El pim-pam-pum, el soroll des del 24-M i matar l’Àtic no amaguen la clau de volta: el nou alcalde haurà de dir sí o no al Baricentro dels abocadors
“No ens vol rebre”. “No sap quina cara posar”. Entre aquests dos matisos hi ha les declaracions de dos representants del teixit comercial català criticant Felip Puig. Els dos s’oposen a la construcció d’un espai comercial de 131.000 metres quadrats que s’escometrà durant la fase 3 de desenvolupament del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional. Cap d’ells és Josué Sospedra, el president de Sant Cugat Comerç, i que s’oposa a la ‘Maquinista de Cerdanyola’ (en públic) i que tant li fa (en privat). Sospedra no és tan articulat com la seva predecessora, Mayte Pérez. La perruquera ha fet enrojolir el nou portaveu amb una oposició fèrria al Corte Inglés dels lixiviats, que Sospedra ha verbalitzat amb recança.
Ambdós són veins del gran valedor del Baricentro dels Abocadors: Damià Calvet. El director de l’Incasòl i expromotor immobiliari a Vèrtix SA –que va elevar molts dels Banús al Baix Llobregat– ha bascul·lat entre l’empresa privada i la pública sense despentinar-se. Bressolat per Felip Puig, Calvet és ara proper a Santi Vila, tots i que els divideixi la qüestió nacional catalana, que Vila ni creu ni defensa. L’home de Puig és un tecnòcrata amb taques a la seva carrera: va avalar Veremonte per elevar BCN World, quan tothom al sector immobiliari sap que Enrique Bañuelos no rebria ni un euro de cap inversor assenyat per pagar els 390 milions que valen els terrenys. I menys des que Amper, la seva altra societat, va entrar en preconcurs el setembre de 2014. Bañuelos és la riota del sector, i Calvet hi va confiar. De fet, Calvet confia en tothom quan es tracta dels projectes de país: per a l’Ànec Blau de Cerdanyola ha tancat el gegant del retail Westfield, com va destapar El Confidencial, tot i que ara tothom ho negui.
Damià Calvet dirigeix l’Incasòl. El projecte del Centre Direccional li servirà per eixugar els comptes de l’ens
Westfield segueix sent l’“operador mundial interessat” pel Baricentro dels Abocadors que Vila va deixar caure que existia davant la poc amable tribuna de la Cambra de Comerç de Sabadell quan va visitar la comarca. El grup australià ha estat atret per Engel & Völkers AG, que a Barcelona dirigeix Joan Galó-Macià. De fet, tant se val qui estigui intermediant l’operació, l’Incasòl la vol completar al preu que sigui.
Deute
“Damià Calvet vol eixugar el deute, això és tot”. Aquestes són les paraules d’un representant del teixit comercial català. ‘El deute’ no és res més que els 900 milions d’euros que carreguen el balanç anual de l’Incasòl i, al seu torn, anabolitzen el deute global autonòmic.
Per enuegar el defecte als comptes, Calvet ha comandat l’operació per tancar un pacte amb el Grup Neinver, que elevarà un outlet als terrenys de Ca n’Alemany de Viladecans i que obrirà el 2016. Amb aquest espai retail de fora de temporada, Catalunya s’acostarà a la Comunitat de Madrid, que té tres grans outlets per a una població de més de 4 milions de persones. I, de pas, l’Incasòl generarà plusvàlues que s’enduran part del capítol de passius que Vila li ha ordenat a Calvet fer desaparèixer.
Oposició
En aquesta operació hi ha uns convidats de pedra: els comerciants. Amb oposició des dels gremis de comerciants de Cerdanyola i Sant Cugat, que off the rècord tothom coincideix a dir que és tèbia, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha entrat com un juggernaut al projecte. “No rep” els comerciants, segons els comentaris que arriben a Banús.
Josep Maria Recasens no diu ni ase ni bèstia. A porta tancada, assegura que dimitirà si Westfield executa a Cerdanyola
Encara més enverinada és la relació amb el conseller Felip Puig. Puig, sí que rep, però no “sap quina cara posar”. Tacat pel cas Esther Quintana i la càrrega de plaça de Catalunya del 27 de maig de 2011, va trobar un port d’hivern al Departament d’Economia i Coneixement. No obstant, es mostra incapaç, apunten les fonts, de donar solució a les protestes dels comerciants. “Oficialment, només podem dir si el proyecte s’adapta o no a les lleis”, diuen els periodistes que és la resposta del seu gabinet de premsa. Intramurs, la sensació és una altra. Josep Maria Recasens, director general de Comerç, s’ha oposat obertament davant de Puig de l’operació. Fins i tot ha promès dimitir –en privat—si el Baricentro dels Abocadors s’acaba elevant. A banda i banda de l’Hospital Clínic a Barcelona, Puig i Vila es miren de reüll.
Escolà el sobrevingut
En aquest taulell hi apareix com un Astèrix al llogaret gal Carles Escolà, l’alcalde sobrevingut de Cerdanyola. Escolà es troba un ajuntament que no té passiu en corrent d’importància: l’Ajuntament està hiperendeutat, però no necessitarà reanimació cardiovascular aquest exercici. Les Termòpiles arribaran a partir del 2016, quan Cerdanyola ha de consolidar deute per valor de 45 milions d’euros els termes d’amortització del qual s’hauran de negociar. I aquí, Escolà estarà sol.
Els tres partits que li dónen suport fins ara (ERC, CiU i ICV-EUiA) es faran a un costat i veuran els focs artificials. Que cap vulgui entrar al govern és ja indicatiu: no volen assumir el cost. Sigui el que sigui, serà Escolà contra l’exèrcit de Xerxes. Cap dels tres suports del CxC és partidari d’incórrer en impagament de deute, que és precisament el que Compromís per Cerdanyola proposa si les obligacions vinculades al Consorci del Centre Direccional són declarades il·legítimes. I, pentinant les licitacions del Consorci, no seria extrany que part de les obligacions ho fossin quan es van concedir. Si no, perquè les amaga el Consorci al seu web?
I llavors, què?
El 2016, serà la Cerdanyola a dues velocitats. D’una banda, la via judicial. Caldrà veure com evolucionen els recursos contenciosos-administratius presentats per declarar Can Planas sòl contaminat. En aquest mateix carril, hi ha els recursos ex novo contra el Pla Director que desenvolupa tot el planejament. “Farem tot el possible perquè Westfield es cansi i marxi”, diuen els prohoms del teixit comerciant català.
No ho tindrian fàcil. Tot i que les inversions internacionals depenen del calendari, Westfield podria esperar i recórrer el camí de còdols judicial si creu que el ROI (retorn de la inversió) s’ho val. A aquest factor se li suma un altre: la moratòria hotelera de Barcelona. El PDU preveu la famosa “peça destinada priotàriament a usos terciaris” on, allí sí, s’hi que podria construir un hotel. Involuntàriament, Colau ha fet augmentar el valor de la peça d’usos terciaris a Cerdanyola, com ha posat en valor parcel·les a L’Hospitalet i Badalona.
Matar el missatger
Des del 24-M hi ha cert sobreescalfament mediàtic a Cerdanyola. Outlets com Cerdanyola Informa i el setmanari unionista A Fons Vallès han carregat contra el govern d’Escolà des de l’esquerra i la dreta, respectivament. Fins i tot han acusat Un Àtic a Banús de ser un “franctirador” del Compromís. Que a Banús no ens casem amb ningú és evident: només cal repassar l’històric de posts.
Fins i tot, el nom d’Un Àtic a Banús (UAAB) ha emergit a reunions quatripartites, en un intent maldestre d’exercir pressió pel tancament del bloc. S’ha assenyalat persones i s’ha apel·lat a la “poca elegància”. Des d’UAAB creiem que l’elegància és plantejar les coses en persona i no exercir pressions matusseres d’Eurogrup de rodalia com fan alguns. És de rebut? En qualsevol cas, la nostra tesi és una altra. Oblidem-nos-en.
Mighty powers are at play
La tesi principal és que el govern de Carles Escolà s’enfronta a poders superiors. La coalició público-privada que vol influir sobre els interessos del poble uneix gent amb interessos diversos com Damià Calvet o José María Trenor Löwenstein, titular del Marquesat de Cerdanyola i que, al zenit de la bombolla turística, va entrar al sector hoteler amb la cadena Praktik. Però que té interessos a un grapat de sectors. Trenor té també una parcela al seu nom al sector del Parc de l’Alba i nou més a nom de la promotora inmobiliària que va fundar el seu pare amb l’advocat Enrique Fabregat el 1999: Golden Loast Segur.
Els jardins del Castell de Sant Marçal s’obren un cop l’any. El Marquesat conserva nou parceles i escaig al CD
No menys inquietant que el portafoli del Marquès de Sardañola –l’obra social del qual és una concert de portes obertes als jardins del Castell de Sant Marçal un cop l’any– és la de Joaquín Folch-Rusiñol. El nebot de Santiago Rusiñol presideix Pinturas Titán i és propietari de les parceles 8, 12, i 26 del sector de Can Costa: un sector titànic de 301.682,94 metres quadrats. Xavalla per un dels prohoms de la burgesia nostrada, que ha canviat el seu domicili, també fiscal és clar, a Suïssa.
Missing the point: què escriurà Tucídides?
La conclusió és una: hi ha una coalició d’interessos público-privats per desenvolupar el Centre Direccional i el Baricentro dels Abocadors. Segur, segur, segur, que al prohom Folch-Rusiñol Corachán li encanta tenir 300.000 metres quadrats de propietat atrapats en un laberint de pleits. Màxim quan Titán notifica tímids excessos de 0,5 milions l’any, segons el Registre Mercantil.
El mateix val per a Solvia (nou parceles al Parc de l’Alba i el 17,75% d’una altra). La immobiliària del Sabadell generarà un defecte de 500 milions d’euros al compte de resultats del banc el 2015. I el mateix val per l’Incasòl i el seu deute estimat entorn els 900 milions.
La coalició d’interessos s’enfoca a desenvolupar les parceles i a explotar-les, incloent-hi la famosa peça d’usos terciaris, el que no és necessàriament un benefici per a Cerdanyola. Així doncs, qui apuntalarà Escolà si aquest decideix que no és en interés del poble que s’escometi la fase 3 del pla? Entrarà ERC al govern? Ho faran ICV i CiU?
Comptat i debatut, segur, segur, segur que culpar l’Àtic de ‘franctirador’, o plantejar que el CxC hagi fitxat “tres càrrecs de confiança, el que marca una línea continuïsta” (sic) és l’alçada de mires que Cerdanyola necessita. De moment, l’alineació de forces deixa sol Escolà a les Termòpiles amb alguna associació de comerciants que, per a més inri, no és de Cerdanyola. La tesi és si tindrà prou suports per defensar els interessos del poble, o seguirem fent periodisme d’UPyD amb els assessors. Mediocritat. Soroll polític. I mentre, Escolà ja deixa Esparta per parapetar-se a les Termòpiles. Amb 5 regidors de 25.
Que escriurà Tucídides sobre aquesta nova batalla?
Un Àtic a Banús 