L’empresa del candidat de Catalunya sí que es pot va cometre una infracció medioambiental “greu”

Talleres Franco, que va tenir Lluís Rabell com a conseller delegat, va pagar 2,8 milions de pessetes a Medi Ambient per abocar aigües residuals a Martorell

lluis rabell

L’empresa de la que candidat de Catalunya sí que es pot (CSQEP) n’era conseller va cometre una “infracció greu” del Reglament de Domini Públic Hidràulic quan va abocar aigües residuals al torrent de Can Soteras (Martorell) el 1993. Talleres Franco SA, de la qual Lluís Rabell en va ser conseller delegat fins el 15-04-2010, segons el Registre Mercantil, va pagar 2,8 milions de pessetes de multa al departament de Medi Ambient obligat per un jutge.

La sanció la va ratificar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència el 1995, tal com es veu al document inferior. La societat de la família de Rabell, que és el número 1 per la circumscripció de Barcelona a una coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds, EUiA, Podem i el partit ecologista Equo, va abocar aigües barrejades amb vaselina al Torrent de Can Soteras, asseguren ambientalistes de la zona.

El TSJC dóna per creïble que el taller que representava legalment el candidat roig-i-verd “no tenia prou instalacions de depuració”, i que l’abocament “va deteriorar el recurs hidràulic”.

“Un país medioambientalment sostenible”

La sanció, que segons ha pogut saber aquest bloc, la va fixar la Junta de Sanejament -ja que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no va existir fins el 2000- “es va acabar pagant dins els terminis legals reglamentaris”.

Tot i que Rabell va defensar el passat 17 de setembre en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que un dels objectius de CSQEP es “construir un país medioambientalment sostenible”, l’empresa que va comandar com a màxim directiu havia intentat desvirtuar el 1995 una Diligència d’Inspecció de la conselleria de Medi Ambient mitjançant un recurs contenciós-administratiu.

El treballador públic va constatar el 3-5-1993 que Talleres Franco “no feia servir les basses de decantació i abocava directament les aigües a la riera de Can Soteras”. De fet, l’inspector va deixar escrit que va prendre una mostra en una “canonada de formigó” directa a la riera on la fàbrica, segons el TSJC, hi abocava aigües residuals.

Habitual

Fonts de les associacions ecologistes de la zona han alertat que la pràctica d’abocar aigües residuals a la riera “ha estat habitual”, tot i que al torrent no hi passa gairebé aigua. Els ecologistes assenyalen altres empreses de la zona, que també haurien abocat restes brutes als corrents que travessen la ciutat del Baix Llobregat.

lluís rabell

Pel que fa al cas de Talleres Franco, un dels experts consultats ha explicat a aquest bloc que les empreses de polit de marbres, com la dels germans Rabell (imatge superior), fan servir aigua com a producte lubricant de les fulles de tall, com a arrossegador i refrigerant. El resultat del procés productiu és una farina contaminant, que, segons els ecologistes, és la que el taller hauria abocat a la riera.

Destruïda pel ‘boom’ immobiliari

L’empresa que representava legalment el candidat de CSQEP, de la qual el Registre Mercantil diu que en va ser conseller delegat fins el 2010, quan va entrar en concurs de creditors, tampoc va tenir fortuna econòmica. La societat de polit de granits va presentar els seus darrers comptes anuals el 2009, quan va notificar una pèrdua neta de -200.060,22 euros per a l’exercici anterior.

rabell1

Fonts concursals asseguren a un Àtic a Banús que Talleres Franco va ser fortament afectat per la crisis de la construcció, ja que els marbres que polia es feien servir a les cuines de promocions inmobiliàries.

La caiguda de Talleres Franco va deixar una massa de passiu de 658.623,47 euros, segons les fonts consultades. D’aquesta suma, uns 155.000 euros es van deixar a deure a les administracions públiques i treballadors (crèdits privilegiats generals). A més, l’empresa dels Rabell va deixar un passiu de prop de 100.000 euros en interessos (crèdits subordinats), i uns 382.000 euros en crèdits ordinaris (bancs).

No culpable

Tot i la massa notable de passiu, el jutge va determinar el procés d’insolvència com a fortuit, el que significa que no se’n deriven responsabilitats penals. Tot i això, l’infortuni de Talleres Franco com a societat mercantil va continuar, ja que part de la maquinària es va vendre per uns 2.000 euros a un ferroveller, que mai no els va pagar, i que s’han deixat per “incobrables”.

Per sort per a Rabell, la mancomunitat formada pel candidat i els seus germans van condonar part dels crèdits de lloguer de la nau industrial on operava Tallers Franco. “No tots els germans hi estaven d’acord, però s’hi van avenir”, asseguren les fonts mercantils concursades.

Les fonts consultades també confirmen que el concurs està “gairebé finiquitat”, ja que la sol·licitud d’arxiu al Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona es va enviar el passat mes de juliol. Ara només manca la providència del jutge sobre l’arxiu de Talleres Franco, un document que clourà el procés.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s